ara que tinc vint anys

ara que tinc vint anys

ara que encara tinc forca

que no tinc l'anima morta

i em sento bullir la sang

ara que em sento capac

de cantar si un altre canta

avui que encara tinc veu

i encara puc creure en deus

vull cantar a les pedres

la terra

l'aigua

al blat i al cami

que vaig trepitjant

a la nit

al cel

a aquest mar tan nostre

i al vent que al mati ve a besar-me el rostre

vull alcar la veu

per una tempesta

per un raig de sol

o pel rossinyol

que ha de cantar al vespre

ara que tinc vint anys

ara que encara tinc forca

que no tinc l'anima morta

i em sento bullir la sang

ara que tinc vint anys

avui que el cor se m'embala

per un moment d'estimar

o en veure un infant plorar

vull cantar a l'amor. al primer. al darrer

al que et fa patir. al que vius un dia

vull plorar amb aquells que es troben tots sols

sense cap amor van passant pel mon

vull alcar la veu

per cantar als homes

que han nascut dempeus

que viuen dempeus

i que dempeus moren

vull i vull i vull cantar

avui que encara tinc veu

qui sap si podre dema

pero avui nomes tinc vint anys

avui encara tinc forca

i no tinc l'anima morta

i em sento bullir la sang