balada per a un trobador

les sabates foradades

la roba plena de pols

i a la boca tremolosa

sempre porta un cant ben dolc

el pais pel qual camina

io es altre que el seu pais

i el vi que mulla sa gola

no es altre vi que el seu vi

no era estrany en cap raco

ja era vell el trobador

ell ha cantat per a princeses

en lluents i grans palaus

ha saltat murs

ha obert portes

tancades amb doble clau

quan tenia la veu clara

com la pell dels seus amors

quan

a la nit

el tapaven

llencols blancs brodats amb flors

les flors ja han perdut l'olor

ja era vell el trobador

avui ha canviat d'alcoves

ara que ha perdut les claus

una barraca de toves

li sembla tot un palau

on la seva canco s'alca

per un plat i un got de vi

pastores i taverneres

son les seves flors de nit

tot s'esfulla en la tardor

ja era vell el trobador

i dema quan el sol surti

ha de seguir el seu cami

arribara en un altre poble

i se n'anira d'alli

amb les sabates foradades

la roba plena de pols

i a la boca tremolosa

s'endura el seu cant ben dolc