joan manuel serrat
maduraven els blats
l'estiu neixia
les roselles anaven tenyint
els camps
li deien soledat
roso
maria
i amb un pom de flors anava
cami avall
cami avall hi ha un revolt
i ell l'esperava
li deien pere
joan
lluis o guillem
la duran ses mans tallades
molt lluny de la seva gent
queden les flors
les anira tapant
la pols
que duu el vent
pero un dia els hi van dir
no cal que sembris