canco de matinada

ens ho ha de dir la veu tremolosa

y trista d'un campanar

un cop de llum i el crit de d'una garsa

que ha despertat amb fam i busca

per entre blats i civades

qualsevol cosa per omplir el pap

o potser un gall

que dins la cort canta

la nit es morta i ja es fa clar

la nit es morta i ja es fa clar

mentre jo canto

de matinada

la vila es adormida encara

s'han despertat mullades les fulles

del camp d'alfals vei

s'espolsen l'aigua de la rosada

mentre que arriba la matinada

i el sol que les escalfa

fins que les tallin d'un cop de falc

alcen la testa

mullada i fresca

per a caure a terra massa temps hi ha

per a caure a terra massa temps hi ha

dintre la vila ja plora un nen

i pels afores corren els bens

amb el sarro i la bota a l'esquena

amb un basto a la ma

se'n va el pastor i el seu gos d'atura

se'n van cap unes altres pastures

trencant rius i cabanyes

a les muntanyes volen tornar

surt amb l'aurora

cal sortit d'hora

el cami que han de fer es molt llarg

el cami que han de fer es molt llarg

cap a la vila ja ve el pages

la bossa buida i el carro ple

de roig tomaquet i de verdures

collides del seu hort

la mula sua i el carro crida

i l'home tanca els ulls i somnia

mentre el sol es lleva

d'un llit d'alzines

enlluernant

les velletes

que pansidetes

cap a l'esglesia van caminant

cap a l'esglesia van caminant

i ara jo canto de matinada

la vila es adormida encara

i ara jo canto de matinada

la vila es adormida encara