capgros

joan manuel serrat

te'n recordes

capgros

del carallot aquell

que vam abandonar a marsella un bon dia

fugint amb la muller en un paquebot grec

victima de malsons que en despertar es complien

i te'n recordes que el jofre i la maria

amb un continuara cloien la canco

profetic acudit. ahir a la boqueria

vaig ensopegar amb ell i es creu que es de debo

de debo com el tall glacat del ganivet

que va posar-me al coll clamant sang i venjanca

pels anys malbaratats

pels patiments haguts

per haver-lo deixat tirat a un port de franca

quin escandol

capgros. sort que d'una parada

li van fotre pel cap un melo i en petras

li va clavar un bolet i

amb quilo i mig d'orada

de rebot

la siseta ii va rebentar el nas

ja mes tranquils

sucant capipota al pinotxo

va confessar-me el seu calvari d'enca que

la dona

farta d'anar amunt i avall com bojos

i de vetllar malsons

va tocar el dos tambe

que mentre tu

capgros

gaudies els plaers

de la vida enredant els del fisc i la banca

ell no tingue una nit ni un dia de repos

sempre vetllant

fugint

mentint

patint

fent trampes

va demanar per tu i li va entrar plorera

en saber que eres mort

que el cor et va dir prou

commogut m'abraca dient: ja saps com era