capgros
joan manuel serrat
que vam abandonar a marsella un bon dia
fugint amb la muller en un paquebot grec
victima de malsons que en despertar es complien
i te'n recordes que el jofre i la maria
amb un continuara cloien la canco
profetic acudit. ahir a la boqueria
vaig ensopegar amb ell i es creu que es de debo
de debo com el tall glacat del ganivet
que va posar-me al coll clamant sang i venjanca
per haver-lo deixat tirat a un port de franca
capgros. sort que d'una parada
li van fotre pel cap un melo i en petras
la siseta ii va rebentar el nas
sucant capipota al pinotxo
va confessar-me el seu calvari d'enca que
farta d'anar amunt i avall com bojos
de la vida enredant els del fisc i la banca
ell no tingue una nit ni un dia de repos
va demanar per tu i li va entrar plorera
que el cor et va dir prou
commogut m'abraca dient: ja saps com era