cremant nuvols

joan manuel serrat

cremant nuvols passa el sol

vertical i el mon s'atura

demanant pietat al foc

s'amaguen les criatures

a l'ombra de qualsevol

ombra que deu els procura

cremant nuvols passa el sol

el dia cau de genolls

pidolant la migdiada

a les parpelles amb son

els rellisca un fil de baba

i tot dol i res no vol

i tot pesa i res no passa

cremant nuvols passa el sol

cremant nuvols el sol passa

l'anima abandona el cos

terbola i embriagada

fantasia d'una mort

d'eternitat limitada

no treu banyes el cargol

ni s'enfila a la muntanya

cremant nuvols passa el sol

vigila en travessar el bosc

que als matolls

orfes de pluja

podria calar-s'hi foc

si els freguessis amb les cuixes

a l'ombra del teus llencols

t'espero

no triguis massa

cremant nuvols passa el sol

cremant nuvols el sol passa

patrona dels inactius

santa mandra del migdia

protegiu l'amor furtiu

si aixi ho vol deu

aixi sia

especialment al juliol

quan

reclamant companyia

cremant nuvols passa el sol

cremant nuvols passa el sol

i tu i jo cardant a l'hora

que en altres contrades plou

i una altra part del mon plora

uns de festa

altres de dol

uns lluiten

d'altres s'abracen

cremant nuvols passa el sol

cremant nuvols el sol passa