d'un temps, d'un pais

d'un temps que sera el nostre

d'un pais que mai no hem fet

cante les esperances

i plore la poca fe

no creguem en les pistoles

per a la vida s'ha fet l'home

i no per a la mort s'ha fet

no creguem en la miseria

la miseria necessaria

diuen

de tanta gent

d'un temps que ja es un poc nostre

d'un pais que ja anem fent

cante les esperances

i plore la poca fe

lluny som de records inutils

i de velles passions

no anirem al darrera

d'antics tambors

d'un temps que ja es un poc nostre

d'un pais que ja anem fent

cante les esperances

i plore la poca fe

d'un temps que ja es un poc nostre

d'un pais que ja anem fent