de mica en mica

en aquell petit cafe on no volen entrar

ni la llum del carrer

ni la gent assenyada

vaig trobar el teu mirar

melangios i llunya

com la boira que neix al port

de matinada

et vaig prendre una ma i em vas seguir en la nit

com un gosset perdut que prega una caricia

vas omplir de colors la tristor del meu llit

de vermells de capvespre i de verds de galicia

i el meu raco va a ser

el teu raco tambe

eres jove i bonica

vaig comencar jugant

i et vaig anar estimant

de mica en mica

em vaig acostumar poc a poc al teu nom

a la teva escalfor i a les teves paraules

al soroll del teu pas pujant els esglaons

i a la teva manera de parar la taula

a l'olor de les teves mans que cada nit

voltaven el meu cos com una fina gasa

pero tot es va ensorrar quan et vaig sentir dir

me'n vaig a buscar el sol. es molt fosca la casa"