el teu angel de la guarda

com el vell faroner

que amb llanterna de foc

contra el vent

escombra la mar negra encenent

les nits sense lluna

advertint els vaixells

del perill dels esculls esmolats

que els aguaiten traidors

amagats

emboscats en l'escuma

com el vell faroner

que amb llanterna de foc

contra el vent

escombra la mar negra encenent

les nits sense lluna

jo tinc ences un far

per dur-te estalvia on trobis empar

perque se t'empassi la mar

i et respectin les ones

no fos cas que la mar li fes basarda

al teu angel de la guarda

com el guardabarrera

del pas a nivell que

gelos

espera el tren que passa veloc

aixecant polseguera

i brandant el fanal

agraeix el xiulet de l'amic

que per camins de ferro i de nit

fuig sense mirar enrere

com el guardabarrera

del pas a nivell que

gelos

espera el tren que passa veloc

aixecant polseguera

vigilo amb zel d'amant

que res no aturi el teu cami franc

i arribis sense cap entrebanc

on la vida t'espera

no fos cas que el cami li fes basarda

al teu angel de la guarda

com el sereno que

carregat amb un manat de claus

vetllava pel silenci i la pau

del barri que dormia

i cuitos feia cap

colpejant la llanceta

al reclam

del vei que picava de mans

a obrir laporteria

com el sereno que

carregat amb un manat de claus

vetllava pel silenci i la pau

del barri que dormia

pensa que sempre hi soc

a tota hora i en quaselvol lloc

nomes crida'm i ho deixare tot

per fer-te companyia

no fos cas que la nit li fes basarda

al teu angel de la guarda