els vells amants

els seus cabells el temps ha tornat blancs

les seves mans

nervioses i arrugades

els seus cabells el temps ha tornat blancs

i un xic mes trista la seva mirada

s'estimen com jo voldria ser estimat

s'estimen com jo voldria ser estimat

quan la esperanca comenci a estar seca

i s'agafen les mans

els vells amants

i recorden

com ahir

les flors que van collir

i s'agafen les mans

els vells amants

es miren i ho saben tot

no els cal dir res

cap mot

on els vells viuen es va aturar el temps

amb el retrat que a la pared penja

on els vells viuen es va aturar el temps

despres que es varem casar aquell diumenge

la radio antiga i el rellotge gran

i el cobretaula carregat de randes

la radio antiga i el rellotge gran

que encara sona d'hora en hora amb mandra

i s'agafen les mans

els vells amants

i es bressolen cada nit

com dos infants petits

i s'agafen les mans

els vells amants

i es pregunten: estas be?