joan manuel serrat
se'n van anar d'alli
un gris mati
de primavera
baixaven cap al sud
amb la joventut
en bandolera
amb un somni a l'espatlla
i el record d'una nina
les velles alzines
els veien marxar
lluny o a la vora
a qualsevol lloc
seguint altres petjades
el cami mai s'acaba
en arribar al bosc
pocs han tornat al raco placid
cal que dema tambe me'n vagi
cap a un altre port
dire adeu a la gent
al tros i a l vent
que m'han vist creixer
i tancare el calaix
del meu ahir
sense una queixa
i buscare una casa
alli on en el sol m'escalfi
cal que me'n vagi
lluny de l'alzinar