fa vint anys que tinc vint anys

fa vint anys que tinc vint anys

vint anys i encara tinc forca

i no tinc l'anima morta

i em sento bullir la sang

i encara em sento capac

de cantar si un altre canta

avui que encara tinc veu

i encara puc creure en deus

vull cantar a les pedres

la terra

l'aigua

el blat i el cami que vaig trepitjant

a la nit

al cel

a aquest mar tant nostre

i al vent que al mati ve a besar-me el rostre

vull alcar la veu

per una tempesta

per un raig de sol

o pel rossinyol

que ha de cantar al vespre

fa vint anys que tinc vint anys

vint anys i encara tinc forca

i no tinc l'anima morta

i em sento bullir la sang

fa vint anys que tinc vint anys

i el cor

encara

s'embala

per un moment d'estimar

o en veure un infant plorar

vull cantar l'amor. al primer. al darrer

al que et fa patir. al que vius un dia

vull plorar amb aquells que es troben tots sols

i sense cap amor van passant pel mon

vull alcar la veu

per cantar als homes

que han nascut dempeus

que viuen dempeus

i que dempeus moren

vull i vull i vull cantar

avui que encara tinc veu

qui sap si podre dema

fa vint anys que tinc vint anys

vint anys i encara tinc forca

i no tinc l'anima morta

i em sento bullir la sang