l'olivera

pel pujol

on surt el sol

cada mati de primavera

desafiant

grop i llevant

hi trobareu una olivera

ja fa molts anys

els seus afanys

amb ella un home va fer creixer

diu que eren cent

arbres al vent

l'orgull d'aquell que els va fer neixer

senyor

no en te

i cap jornaler

s'acosta a esporgar el seu ramatge

sola

va fent

de vent a vent

felic de ser lliure i salvatge

no li fa por

si a la tardor

una gelada la despulla

i sempre en te prou

amb el que plou

per netejar les seves fulles

sempre es alli

a la vora del cami

oferint-vos la seva ombra

ho dona tot

a tothom

que mes es pot

demanar a una vella soca

quan neix un fruit

es tan petit

que ni els ocells gosen picar-lo

pensant

potser

que es el darrer

el darrer fruit i cal mimar-lo

ells cada estiu

fan el seu niu

al damunt de qualsevol branca

i l'arbre vell

sent aixi amb ell

neixer la vida d'una branca

i aixi va fent

de vent a vent

esperant que qualsevol tarda

algu vindra

la tallara

i a bocins anira cremant-la

pel pujol

on surt el sol

cada mati de primavera

desafiant

grop i llevant

es va morir una olivera