la lluna
joan manuel serrat
i qui pren lluna a cullerades
no hi ha un amulet millor
que un tros de lluna a la butxaca
contra tota mena de perills
mes que una pota de conill
es pot donar de postre als infants
i dormiran un son flonjo i suau
unes gotes de lluna als ulls dels vells
ajuden a esperar la mort en pau
una fulla tendra de lluna
i pensaras el que vols creure
i miraras el que vols veure
tu mouras els putxinel*lis
tingues a ma un pot amb aire de lluna
als decebuts i als presoners
dona'ls la clau de la lluna
i no voldran cap mes tresor
que pels condemnats a mort
no hi ha estimulant com la lluna