la rosa de l'adeu

la llarga nit de l'hivern

s'ha ences quan de sotama

el roser ha fet una rosa

mes vermella que la sang

darrer sospir de l'estiu

penyora de la bonanca

ocell que ha caigut del niu

festeja amb un raig de sol

arrecerada a un xiprer

?fas tard o vens massa d'hora

meravellos malentes?

nascuda contra corrent

desafiant les gelades

i plantant-li cara al vent

com una flor de paper

no escoltaras el zum-zum

de les abelles xuclant-te

ni escamparas cap perfum

mai no et regalara el sol

la son de les migdiades

ni els capvespres de juliol

pero abans no t'escanyin

les impacients mans de l'hivern

la tarda et mira i s'alegra

es detura i es sorpren

amb una petita i breu

talment la flor dels teus llavis

rosa roja de l'adeu