la tieta
joan manuel serrat
la despertara el vent d'un cop als finestrons
es tan llarg i ample el llit. i son freds els llencols
la seva soledad es el fidel amant
que coneix el seu cos plec a plec
que en els seus genolls dorm els llargs vespres d'hivern
hi ha un missal adormit damunt la tauleta
i un got d'aigua mig buit quan es lleva la tieta
un mirall esquerdat li dira: ja et fas gran