malson per entregues

Singer:joan manuel serrat

aquell dilluns va alcar-ne neguitos

i a l'esmorzar va comentar amb la dona

haver somniat que l'empaitava un home

d'aspecte facineros

armat amb un 38

cacant-lo a trets per tota la ciutat

pels terrats i sota les clavegueres

corre que corre i l'home aquell darrera

implacable i decidit

com un angel de la mort

esfereit i cec

va ensopegar

pero ans que el botxi remates la faena

ell trague una arma i amb mitja dotzena

de trets va deixar-lo estes

enmig d'un bassal de sang

i de darrera un arbre sorti en pau

un company de penuries d'oficina

per ensorrar-li un ganivet de cuina

al ferit en el clatell

com qui descabella un brau

i l'endema

assegut als peus del llit

ell li va dir

ploros

amb mala cara

que el maleit malson continuava

amb ell al mig del carrer

amb una pistola a la ma

que encara fumejava pel cano

la gent cridava

plorava i corria

ella volia moure els peus i no podia

que es el que estava passant?

qui collons era aquell mort?

en pau tampoc pogue fugir. voltats

de policies

cotxes i sirenes

les mans emmanillades a l'esquena

a cops de puny i empentes

se'ls van endur en un furgo

despres un raco fosc i un llum als ulls

i uns homes fent preguntes i amenaces

en relacio a un mafios mort a la placa

per dos fanatics fidels

a diabolics rituals

va despertar-se xop i tremolant

la nit seguent cap a dos quarts de quatre

'dema sens falta anirem al psiquiatre.'

ella va dir-se mentre ell

li contava sanglotant

que el jutge

sense haver-se'ls escoltats

els condemnava a divuit anys i un dia

es pensava que mai mes no tornaria

a mirar-se en els seus ulls

ni a sucar pa en el seu plat

per sort

en pau

cami de la preso

utilitzant la coneguda argucia

del tinc pipi i tinc la pixera fluixa

va saltar en marxa del tren

i va fugir en la foscor

i ell es podria en un calabos fred

amb un camell penjat que nomes reia

i un transvestit amb barbes que li deia

'quan t'hi acostumis veuras

que no s'hi esta malament.'

quan van tornar del metge es va adormir

profundament com un nado al sofa

i hauria pogut seguir clapant fins l'endema

si no l'hagues despertat

la seva pobra muller

cridant que en pau havia telefonat

que els de la pasma els segueixen les passes

que no era un bon amagatall la casa

que fondejat en el port

esperava un vaixell grec

caigue rodo i en recobrar-se tingue

la sensacio que el terra es bellugava

va obrir els ulls i es va topar amb una cara

molt semblat a charles boyer

somrient-li a un pam de nas

oferint-li una tassa de cafe

i amb veu de vell llop de la mar li deia

'avez-vous bien dormi

madame

monsieur?

dans une demie-heure nous

arriverons a marseille

c'est joli la liberte

n'est-ce pas

monsieur?

c'est joli la liberte'