mare lola

joan manuel serrat

quan el carrer dorm i el sol

no ha alcat encara el vol

mare lola

ja camina amunt i avall

amb el darrer badall

a la gola

fent l'esmorzar per al marit

traient els fills del llit

perque vagin a escola

comenca el dia per a ella i el sol

no ha alcat encara el vol

cal fer molts numeros

cal tenir memoria

per arribar a fi de mes

per a mare lola

ningu escriu la historia

es poca cosa

quasi res

guaita els arbres del passeig

mentre s'omple el safareig

mare lola

ai

si per un moment pogues

ni fer ni pensar res

i anar-se'n sola

pero el seu somni sempre es perd

amunt pel cel obert

deixant-li un munt de roba

mentre la gent camina pel passeig

i es va omplint el safareig

quan el carrer dorm i el sol

ja ha amagat el seu vol

mare lola

s'eixuga per fi les mans

ja dormen els infants

mare lola

es despulla als peus del llit

ella sap que el marit

jeu i espera la dona

si deu vol dema tot anira millor

tot li esta be

pero. tot li esta be

pero.