marta

joan manuel serrat

la remor del mar a l'alba

i una platja plena d'algues

que aniran assecant-se al sol

el gust salat de les roques

i el vol tranquil de les poques

gavines que entren al port

les barques que al mati tornen

les xarxes que en el moll dormen

i ells vells carrers empedrats

l'esglesia humil i menuda

i entre la boira

perduda

llunyana y grisa

la ciutat

em parlen de marta

la da da da da

em parlen de marta

la da da da da

les blanques cases del poble

i l'home vell que canta cobles

mentre va venent el peix

i la dona que amb desgana

mou entre ses mans la llana

qui sabra que es el que teix

el castell

l'illa petita

la cova

el far i l'ermita

i els amics d'un altre temps

i el rellotge que no corre

i aquests infants que a la sorra

han trobat el seu carrer

em parlen de marta

la da da da da

em parlen de marta

la da da da da

les hores buides que passen

i el cami que em torna a casa

despres de molt caminar

cada moble i cada llibre

cada raco on junts vam viure

moments com ningu no sap

les meves mans i els meus llavis

que del seu gust viuen avids

i no poden oblidar

les llargues nits sense lluna

les ones i cadascuna

de les llums que hi ha en el mar

em parlen de marta

la da da da da

em parlen de marta

la da da da da