si hagues nascut dona
joan manuel serrat
en record de l'avia morta el 36
subtilment hauria estat alliconada
una historia en blanc i negre
blanc era el fred i negre el pa
mansament l'antic rotlle de la patata
mentre els nois jugaven a saltar i parar
i plorar sang un cop al mes
el voraviu dels sentiments
despres d'anys d'estalvis i festeig m'hauria
casat per l'esglesia vestida de blanc
m'hauria atipat d'empassar-me penes
o qui et diu que no m'hagues firat
si es cara o creu ningu no ho sap
fins que no cau la moneda
veient com s'envolen un a un els fills
o potser un bon dia me n'hauria anat
mes enlla del cel protector de la casa
per camins indocils lluny del meu ramat