temps de pluja
joan manuel serrat
qualsevol dia al capvespre
sents el seu ale de tardor
trist i dolc es com un plor
no li cal dir una paraula
per saber que ha arribat al fi
temps d'estimar-se a mitja veu
de collir el que van llencar a tot arreu
cal tornar a buidar l'armari
mentre els fulls del calendari
van caient sense fer soroll
d'oblidar la barca al moll
quan mai no s'acaba l'amor ni l'estimada
no li cal dir una paraula
per saber que ha arribat al fi
temps d'estimar-se a mitja veu
de collir el que van llencar a tot arreu
per a tots dos hi ha lloc