temps de pluja

joan manuel serrat

qualsevol dia al capvespre

darrera de la finestra

sents el seu ale de tardor

trist i dolc es com un plor

que el vent ens acosta

i que truca a la porta

ell seu a taula

el sents alli

no li cal dir una paraula

per saber que ha arribat al fi

el temps de pluja

temps d'estimar-se a mitja veu

de collir el que van llencar a tot arreu

es el temps de pluja

cal tornar a buidar l'armari

mentre els fulls del calendari

van caient sense fer soroll

d'oblidar la barca al moll

quan mai no s'acaba l'amor ni l'estimada

ell seu a taula

el sents alli

no li cal dir una paraula

per saber que ha arribat al fi

el temps de pluja

temps d'estimar-se a mitja veu

de collir el que van llencar a tot arreu

es el temps de pluja

a prop del foc

per a tots dos hi ha lloc