vaig com les aus

vaig com les aus quan ha perdut el fill

que giravoltem sense haver consol

amb crits de sang alerten son estol

com si lo mon entres en gran perill

e giravolten sens defalliment

entorn del lloc on lo fill han deixat

e no els esparvera la veracitat

perque els daria molt major turment

des del mati fins que s'ha post lo jorn

amb son rodar inquieten l'espai

diuen que en ells dolor no es pondra mai

puix que mai mes no hauran lo fill entorn

sols a la nit

vencuts per l'enderroc

tornen al niu com a desert castell

senten lo cor de sobta fosc i vell

e s'adormissen amb la son del roc

l'ensendema

amb un volar penos

abandonant lo niu

l'arbre i el riu

van a l'encalc d'un indret mes galdos

pero en cap lloc lo seu infant no viu

aixi jo vaig

perdut de mi mateix

a mi mateix cercant-me eternament

mes jo so mut e mut lo meu lament

car gorja endins lo meu dolor se peix